Blog

Imprimir
PDF

DECLARAT UN CAS DE RÀBIA A CATALUNYA

La ràbia és una malaltia vírica que afecta a molts mamífers domèstics i salvatges incloent-hi l'home. Es transmet quan la saliva d'un animal infectat on es troba el virus contacta amb el torrent sanguini d'un altre animal, sovint per medi d'una mossegada però no sempre.

És un virus que ataca al sistema nerviós central produint una encefalitis mortal si no es detecta i tracta en la fase molt inicial de la malaltia. Els mamífers més afectats són els gossos, gats, ratpenats i guilles i sempre cal contacte directe amb l'animal infectat perquè hi hagi contagi.

Com afecta al sistema nerviós, provoca canvis de comportament com l´agressivitat i això provoca els atacs per part dels animals afectats. Al nostre país es considerava una malaltia eradicada és a dir que s'havia controlat perquè no havia aparegut cap cas durant més de quaranta anys però a l'Àfrica i a l'Àsia és encara una causa de mort molt freqüent, sobretot en menors de 15 anys.

Al ser una malaltia eradicada,  la vacunació antiràbica va passar de ser obligatòria a tota Espanya a optativa segons les comunitats autònomes. El  passat  mes de juny l´Institut de Salut Carlos III de Majadahonda va confirmar que les mostres que havien arribat d´un gos abatut a Toledo desprès d'atacar a tres nens i un adult eren positives a la ràbia.

Posteriors estudis epidemiològics van revelar que el gos, amb dos exemplars més i els seus propietaris procedien de Catalunya on residien des de feia uns mesos. Tots havien viatjat al Marroc a principis d´any on havien viscut durant un temps abans de tornar a Espanya.

Aquest fet va produir la reacció immediata per part del Departament d'Agricultura, per crear unes àrees de restricció en les poblacions catalanes on  havien residit els tres gossos durant el possible període d'eliminació del virus,  declarant la vacunació obligatòria de tots els gossos, gats i fures a Montcada i Reixach, Porqueres, Banyoles i Piera.

Així doncs tots els  animals de més de tres mesos d'edat  s'han  de vacunar en un període màxim de 15 dies i els animals que s´havien vacunat anteriorment a fa sis mesos també cal que siguin revacunats abans del mateix període.

Recentment la zona de restricció s´ha ampliat al barri de Sant Martí de Barcelona i no es descarten properes ampliacions en funció de nous estudis epidemiològics. Davant aquesta situació d'alerta sanitària s'ha obert el debat de la nova obligatorietat i d'ampliar els controls sanitaris fronterers pels animals que viatgin a àrees de risc com pot ser el Nord d'Àfrica, zona molt propera al sud d'Espanya.

El col·legi Oficial de Veterinaris de Catalunya ha recomanat la vacunació voluntària de totes les mascotes per minimitzar el risc que una malaltia tan greu com la ràbia posi en perill la població canina i felina.

Considerant el fet que a més aquesta malaltia es pot transmetre als humans és a dir es considera una zoonosi transmissible cal posar-hi encara mes mesures de control perquè es pot considerar un tema de salut pública.

Tot l'equip veterinari de l'Hospital Canis i Felis volem que estiguis ben informat perquè la teva mascota visqui sana i feliç. Per aquest motiu us recomanem que vacunis a les teves mascotes, siguin gossos, gats o fures, front la ràbia. Per promoure aquesta vacunació et proposem una visita completa més la vacuna antiràbica per un preu especial. Consulta la nostra proposta en el següent link:

CANIS I FELIS ET RECOMANA VACUNAR LA TEVA MASCOTA FRONT LA RABIA

 

 

Imprimir
PDF

INSTINTO DE PROTECCIÓN

En Canis i Felis tenemos desarrollado este instinto hacia todas las mascotas. Por eso colaboramos con grandes empresas como Bayer para difundir este sentimiento Podéis saber más si clicáis en la imagen o aquí

 

 

Si tenéis cualquier duda, podéis enviar un e-mail a Esta dirección electrónica esta protegida contra spam bots. Necesita activar JavaScript para visualizarla

Imprimir
PDF

El hurón: una mascota cosmopolita (parte 2)

 

Control de la reproducción

En hembras

El 50% de las hembras que entran en celo y no son montadas por un macho, se mantienen en celo. Con ello, los niveles de estrógenos en sangre se mantienen elevados más tiempo de lo esperado (el celo debería durar máximo 1 mes), desencadenando en el organismo de la hurona, una intoxicación por estrógenos que afectan:

1. A la médula ósea, produciendo una disminución grave de las células sanguíneas que desencadenará anemia, problemas de coagulación por falta de plaquetas (hematomas corporales, heces en sangre, problemas nerviosos por hemorragias en meninges) e infecciones secundarias por falta de células defensivas.

2. A los folículos pilosos, produciendo caída pelo.

3. A la vulva, produciendo agrandamiento y secreción.

4. Al animal, produciendo debilidad e inapetencia. A la larga se producirá su muerte.

Para evitar esto, se recomienda la Ovariohisterectomía (extracción de ovarios y útero) a partir de los 6 meses de edad para dar tiempo al animal a desarrollarse totalmente y disminuir el riesgo de que el animal padezca alteraciones hormonales a la larga, debido a una castración prematura.

Si el animal entra en celo antes de la cirugía, y este dura más de un mes, el veterinario inhibirá este celo con la medicación adecuada y dispondrá la fecha más indicada para la cirugía.

En machos

La castración es la extracción de los testículos y se lleva a cabo a partir de los 6 meses, por las mismas razones que en las hembras.

En los machos suele realizarse:

1. Para evitar marcaje territorial mediante orina

2. Para evitar cierta agresividad que puede tener origen sexual.

3. Para disminuir el olor corporal, que depende en gran medida del estímulo hormonal producido por las hormonas sexuales en las glándulas sebáceas responsables del olor.

Imprimir
PDF

AVANTATGES DE L'ESTERILITZACIÓ EN LES NOSTRES MASCOTES

Possiblement més d'alguna vegada haureu escoltat comentaris que afirmen que si una gosseta no té com a mínim un part al llarg de la seva vida corre el risc de desenvolupar tumors mamaris o bé que les pseudogestacions o embarassos psicològics es produeixen pel desig de les femelles de ser mares. Doncs res més allunyat de la realitat ja que com tothom sap, el fet de desenvolupar un càncer de qualsevol tipus no te cap relació amb el fet de tenir o no descendència.

Pel que fa a les pseudogestacions, en la gossa es tracta d'un vestigi de l'herència del seu avantpassat el llop, ja que el fet que més d¡una femella pugui alletar els cadells encara que no hagi parit, incrementa les possibilitats de la seva supervivència. Aquests dos falsos arguments s'han usat en contra de les recomanacions que fem els veterinaris sobre l'esterilització de les nostres mascotes per garantir un millor estat de salut i evitar les gestacions “accidentals”.

En les gosses està demostrat que l'esterilització abans del primer any de vida evita el desenvolupament de tumors mamaris i en edats posteriors disminueix molt el risc de la seva aparició. Tanmateix amb l'esterilització desapareix el zel que es manifesta tres setmanes dos cops l'any durant tota la vida , evitarem l´aparició d´infeccions de matriu o piòmetres i el risc d'aparició de tumors de matriu i ovaris.

Imprimir
PDF

LA LEISHMANIOSIS

 

La leishmaniosis es una enfermedad provocada  por la picadura de un mosquito (phlebotomus) que habita en la cuenca mediterránea, y es capaz de  transmitir el parásito sanguíneo Leishmania infantum, causante de dicha enfermedad.

Los perros con más riesgo de contraer la enfermedad son aquellos que viven todo el tiempo en el jardín, y sobre todo aquellos que duermen fuera toda la noche, ya que el hábito del mosquito es picar al anochecer y al amanecer.

Los síntomas presentan una evolución lenta pero progresiva, con leve o  nula respuesta a los tratamientos habituales (antibióticos, antiinflamatorios,…) y pueden aparecer uno o varios de los siguientes:

Lesiones cutáneas, que comienzan por la cabeza y luego se extienden al resto del cuerpo. Suelen aparecer zonas sin pelo y con intensa caspa que pueden acabar ulcerándose.

Crecimiento exagerado de las uñas.

Pérdida de peso y apetito con atrofia de los músculos faciales.

Hemorragias nasales.

Heces pastosas, con posible presencia de sangre.

Fallo renal que produce que el animal beba y orine más.

Cojeras intermitentes.

Lesiones oculares.

Fiebre que no responde al tratamiento habitual.

Aumento del tamaño de los ganglios.

La efectividad del tratamiento siempre va a estar condicionada a la fase en la que se encuentre la enfermedad, al estado del perro antes y durante el proceso, al grado de infestación, etc. Aquellos perros que al momento del diagnóstico presentan una insuficiencia renal son los que tienen un pronóstico menos favorable. Por ello, es de vital importancia el diagnóstico precoz de la enfermedad.

Es importante saber que los perros no se llegan a curar totalmente de la enfermedad. Los perros enfermos deben ser controlados cada 3-6 meses con análisis sanguíneos y urinarios; y tratados de nuevo si hay indicios de recaídas. El objetivo del tratamiento es que los perros no presenten ningún síntoma patológico.

Para prevenir contagios y recaídas se recomienda: